De passeig pel Titicaca - Isla del Sol, Bolivia
Isla del Sol, Bolivia
(Hem estat perduts 3 dies per la jungla, amb la qual cosa a partir d'ara els posts venen amb retard)
@Marta: Clar que si! Per això sortim tant tendres l'Alex i jo a la foto de la furgo.
@Stefano: sisi, bastante amazing. Abrazo igualmente!
@Claudia: L'estem gaudint molt! Records!
@Ivano: No em cal Gin, amb birra em conformo!
@Miriam: Has estat més discreta que el Bruno a l'hora de posar el comentari…
@Elias: Visca!
@Bruno: Totalment d'acord.
@Eric: Tampoc vàrem baixar gaire al gasts com per GoPro… ara bé paissatges increïbles!
@Changes: Estas molt boig!
#Rodri: Per tu el que vulguis.
Desprès de sobreviure a la carretera de la muerte, següent parada obligada: visita al llac Titicaca. És el llac navegable més alt del món, ni més ni menys que 3800m sobre el mar! I una vegada allà, més que un llac sembla un oceà. És enorme.
Fa de frontera entre Perú i Bolivia. Jo ja el vaig veure i creuar un trosset quan vaig estar de camí a La Paz, així que ara em tocava desfer una mica de camí.
El plan molón és dormir a la Isla del Sol, ja que és una illa del llac on en prou feines hi viuen 1000 persones, repartides en 3 comunitats. Per arribar-hi, s'ha d’agafar un vaixell a Copacabana (sí, existeix un Copacabana a Bolivia, no parlo de cap platja de Brasil).
Primer problema: pensàvem que el darrer vaixell era a les 17:30, però resulta que això és pels trajectes de tornada. Pels d’anada només es pot fins les 13:30… Nosaltres vàrem arribar bastant tard perquè havíem aprofitat el matí per comprar-nos roba d’abric autèntica Boliviana per prevenir-nos del fred que ens esperaria al Titicaca i al Salar de Uyuni.
Òbviament aquí se les saben totes, i sempre estan llestos per portar-te en un vaixell "privat" si has fet tard. Desprès de baixar del preu inicial de 800 bolivianos el trajecte, fins a un preu de 300, per acabar bé la jugada vàrem anar a buscar a 2 Xilenes que havíem conegut al bus i que sabíem que també volien anar aquella mateixa tarda. Total, que 300 bolivianos entre 5 persones, poc més de 7€ barba i ens porten a la Illa ben amples!
De camí cap allà i un cop arribats, com molts altres dels llocs i paisatges que hem vist en aquest viatge, doncs increïble, difícil de descriure amb paraules i no del tot captable amb imatges.
Desprès d’unes birres “de bona nit”, doncs alarma a quarts de 7 per veure la sortida del sol. Ja que teníem l’habitació a primera línia de llac i enfocada a la sortida... s’ha d’aprofitar.
A més a més, el sol sortia justament per darrera unes muntanyes nevades, amb contrast amb el llac...
El moment impagable. Va valdre la pena matinar, encara més tenint en compte que una vegada vista la sortida vàrem tornar a dormir 1 horeta més jajaj. Mentre dormíem va caure una calamarsada bastant forta, per després tornar-se a obrir. Crec que és el més impressionant del viatge, els canvis de temperatura entre dia i nit: nits gelades ben bé a sota zero, compensades amb dies de pantaló curt i xancles. Clima d’alçada!
Fet això, el plan ideal va ser que ens portessin en vaixell fins a l’altre punta de la illa, de manera que la creuéssim caminant (o fent “trekking”, queda més cool dir-ho així). El “trekking” molt molt maco, observant les vistes 360 graus del llac, i buscant maneres de desfer-nos del canya..
També va anar bé aprofitar per comprar un barret per protegir-nos del sol. Els 3800m d'alçada es noten. Potser durant el dia no, però si no vas en compte, pots arribar a la nit vermell com un tomàquet.
Així que no es parli més, sombrerito hecho a mano. Una vegada comprat, ens vem adonar que és bastant de homer pescador...
Un cop acabat el petit passeig (perdó, trekking), d’unes 4h ben bones, dinar d’aquells de persona preocupadíssima i molt ocupada... vistes al llac, 3 birres fresques, i a comentar la jugada amb tota la pau del món!
Desprès d’això tute de tornada cap a La Paz, que ens espera un avió a les 6am per volar cap a la Jungla!
Salut!
Marki